dimecres, 25 d’abril del 2007

Video del Tour

Miguel Indurain va estar al capdavant de la competició del Tour al 1991, per els que els hi resulti avorrit llegir, posem el vincle d'aquest video de la 13a etapa, gravat per la televisió d'aleshores. És una mica llarg, però val la pena.

Tour de França del 1991


El 78è Tour de França es va disputar del 6 al 28 de juliol de 1991 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3914 km que es van cobrir a una velocitat mitjana de 38,747 km/h. La cursa va començar a Lió i va acabar a París, en el clàssic final dels Camps Elisis.Entre els favorits per adjudicar-se la ronda gal·la es trobaven corredors com Greg LeMond, Laurent Fignon, Pedro Delgado o Erik Breukink.La 1a etapa va constar de dues parts, una etapa en línia al matí i, tres hores després de l'acabament d'aquesta, una contrarellotge per equips de 36 km. Això va portar certa polèmica i alguns corredors, com Stephen Roche, van ser desqualificats. En finalitzar el dia, el danès Rolf Sörensen era el nou líder del Tour de França. Tanmateix, perdria el mallot groc en abandonar en la 5a etapa amb la clavícula trencada a causa d'una caiguda.



En la 6a etapa, entre Arres i Leeds, es va produir una de les escapades més llargues en la història del Tour, protagonitzada per Thierry Marie, que va recórrer en solitari 234 km, per acabar guanyant una etapa merescuda.No va ser fins a la 8a etapa, contrarellotge individual de 73 km, que van començar a seleccionar-se els candidats reals a la victòria final. Va ser la primera victòria de Miguel Induráin en aquell Tour i la confirmació que era un expert en la lluita individual contra el cronòmetre, batent el nord-americà Greg LeMond per vuit segons. Després de l'etapa, Pedro Delgado perdia més de dos minuts amb el nou líder: LeMond.L'etapa següent va suposar la primera victòria d'un corredor brasiler en el Tour de França, en imposar-se Mauro Ribeiro a Rennes. Dos dies després, l'equip PDM al complet abandonaria la competició a causa d'una intoxicació alimentària.

Després d'unes etapes molt mogudes a través del Massís Central, va arribar la 17a etapa, amb final a Alpe d'Huez. Miguel Induráin va entrar segon, a roda de l'italià Gianni Bugno, que venceria al mític cim.A la sortida dels Alps, Induráin comptava ja amb un còmode avantatge sobre els seus rivals i encara quedava l'última contrarellotge, de 57 km, en la qual venceria de nou el corredor espanyol.En l'última etapa, amb final en els Camps Elisis, l'uzbeco Djamolidine Abdoujaparov va protagonitzar una espectacular caiguda que el va privar de la victòria, que seria per al corredor rus Dimitri Konyshev. Tanmateix, això no va evitar el seu triomf en la classificació dels punts.1991 va ser l'any del naixement com a campió de Miguel Induráin, així com la confirmació de corredors com Gianni Bugno i Claudio Chiappucci, que el van acompanyar al pòdium de París.

El rock català

Aquest tipus de música va ser de les més importants durant el 1991 en els països catalans.

Què entenem per rock català?

El terme rock català s'utilitza sobretot a partir de finals dels anys 80 i principis dels 90 per referir-se als grups i intèrprets de música rock i d'altres estils en català. També s'utilitza per referir-se a tot el fenomen que ha originat en la música i la cultura, especialment entre el jovent. El boom musical esclata a principis dels 90 amb l'aparició de molts grups i la realització de molts concerts i festivals arreu del territori dels Països Catalans. El rock català no ha estat exempte de crítica des del primer moment. Molts crítics musicals criticaven el fet que la Generalitat de Catalunya suposadament subvencionava i promocionava aquest moviment o fenomen musical amb finalitats polítiques.
De fet, l'etiqueta de "rock català" porta a confusió, perquè els grups que s'hi han inclòs practiquen estils musicals molt diversos. L'únic nexe de connexió entre ells és l'aposta per la llengua catalana
com a vehicle d'expressió. Tot això ha fet que s'associï fàcilment "rock català" amb el nacionalisme català
, fet que ha provocat que molts dels grups i músics que formaven i formen part d'aquest moviment rebutgin frontalment aquesta etiqueta.
Alguns dels grups més representatius d'aquest moviment són o han estat Sopa de Cabra
, Els Pets, Sau, Sangtraït, Lax'n'Busto...

Anem a parlar d'aquets grups:


Sopa de Cabra

Es va formar l'any 1986 a Girona i després d'alguns anys de concerts, de moments crítics on van arribar a pensar-se en la dissolució i d'una maqueta van enregistrar el seu primer disc Sopa de Cabra l'any 1989. Poc temps després van enregistrar el seu segon àlbum La Roda (1990) amb la producció de Marc Grau. L'any 1991 va ser el dels directes, amb l'enregistrament d'un doble disc en directe Ben endins a la sala Zeleste de Barcelona. A partir d'aquest moment, sorgeixen núvols negres en el futur dels Sopa. Treuen la notícia de que pensen fer un disc en castellà per intentar donar-se a conèixer a l'altra part de la Península i fins i tot potser a les Amèriques. La majoria de seguidors no veuen això amb bons ulls. Cada vegada amb més freqüència reben insults en els seus concerts o veuen pancartes en contra (La Sopa estrangera provoca vomitera) degut a la intolerància d'una petita part del públic català.

L'any 1992 editen Girona 83-87 Somnis de carrer amb un recull d'antigues cançons, un any abans de canviar de discogràfica i llengua en el seu Mundo Infierno. Aquest disc va ser un gran fracàs comercial, tot i que denotava un progrés i una maduresa musical. Les poques ventes que va obtenir el disc van fer que la discogràfica Ariola els retirés gran part del suport que els havia donat en firmar el contracte. L'any 1994, després de certa polèmica lingüística, tornen a editar un disc integrament en català Al.lucinosi. Però no recuperen el seu antic públic degut tant a al càstig que els han imposat aquests, a la poca financiació pel disc d'Ariola i a la recessió del Rock Català. L'any 1996 publiquen el seu setè disc Sss.... Poca participació de la discogràfica una altra volta així que decideixen canviar un altre cop i signen amb Música Global per treure l'any 1997 el seu segon disc en directe La nit dels anys, un acústic gravat a la sala l'Espai. L'any 1998 treuen el disc Nou. Sopa de cabra torna al carrer i a la ràdio. L'any 2000 reben un disc de platí (100.000 còpies venudes) pel Ben Endins, publicat vuit anys abans.
El 2001 publiquen Plou i fa sol, el seu disc de comiat, i fan una exitosa gira de comiat per Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.
L'any 2002 treuen el Bona Nit Malparits!. És el 2003 quan surt a la venda el darrer disc El llarg Viatge.


Components:
Gerard Quintana
(veus)
Josep Thió
(guitarra)
Joan "Ninyin" Cardona (guitarra)
Francesc "Cuco" Lisicic (baix)
Josep Bosch (bateria)
Jaume Soler "Peck" (guitarra, a partir de 1997)
Eduard Font (teclats, a partir de 1999)




Els Pets

Des dels inicis, el grup va presumir dels seus orígens de comarques tot reivindicant un rock amb denominació d'origen no urbana.

Cançons com Vine a la festa i Tarragona m'esborrona es van convertir en èxits molt populars davant la sorpresa del propi grup, que s'havia batejat amb el nom d'Els Pets pensant que no duraria més d'unes poques setmanes.
Un cop superada aquesta primera etapa, el grup va renéixer el 1997 gràcies a l'impacte comercial del disc Bon dia, un dels més venuts de la música catalana, amb 85.000 còpies.


El disc Sol va suposar una nova empenta pel que fa a la definició d'un so més madur i personal. En aquest sentit, l'àlbum Agost va suposar la consagració d'Els Pets en tots els nivells, tant pel que fa a públic com a crítica. A més, el grup s'ha convertit en el gran supervivent del rock català dels 90 després de la desaparició de
Sopa de Cabra, Sau i Sangtraït.

El 2005, van dur a terme una gira, Giravint, que els va portar a 20 ciutats i pobles com a celebració dels 20 anys d'existència del grup. El grup també va prendre part en una pel·lícula sobre el rock català (Rock&Cat que es va estrenar el 2006).

El 2006 van editar l'àlbum Això és espectacle, crònica sentimental d'una gira.
També durant l'any 2006, el trio de Constantí ha organitzat una gira per diversos teatres de la geografia catalana anomenada "Els Pets fan teatre".

Durant aquest any 2007, els de Constantí estaran fent la gira "Com anar al cel i tornar", on presenten les cançons del darrer disc. La gira va començar el passat 20 d'abril a Pineda de Mar, i acabarà el 12 d'octubre a Bellcaire d'Urgell.





Components:
Lluís Gavaldà (veu i guitarra)
Joan Reig (bateria)
Falín Cáceres (baix)





Sau

És un dels grups pioners del rock català, i un dels més exitosos del moviment. El grup es va formar el 1987 i va durar fins al 1999, quan va morir Carles Sabater.

Era la nit de cap d'any 87-88 a les 00:02 quan el Mikimoto va punxar per primer cop la cançó
Sense estil
, hores després de mesclar-se, d'un tal grup Sau que cantava en català.
Era el seu primer disc No puc deixar de fumar. Des del primer disc Sau va destacar per ser el grup Pop català per excel·lència. Cançons que relataven desenganys i encerts, però sobretot sentiments amb un estil pop.
El seu segon disc Per la porta de Servei (1989)
Quina nit! fou el disc de l'explosió. És un disc menys pop però més rodó, amb cançons que s'han tornat l'himne de tota una generació com va ser
Boig per tu.

Altres com
Perestroika o Encara que siguin de bar són veritables meravelles tant pel que fa a la música com les lletres. Per cert, pels que en els seu moment dubtaren de la veritable intencionalitat i significat d'aquesta darrera cançó, les proclames i cançons com L'Onze de Setembre
varen dissipar-ne els dubtes.
Amb El més gran dels pecadors, comença ja la evolució cap a un estil més roquer que és consolidarà amb Junts de nou per primer cop i altres.
Set surt al mercat el 96 i, com diu el mateix nom, és el setè disc de la banda i la confirmació d'aquesta nova tendència.


Amb Bàsic, els Sau es llencen de gira pel centre d'Europa.
El seu últim treball Amb la lluna a l'esquena aparegut el 1998 marca una línia més acústica, tendre, pessimista, madura però carregat de bones melodies i cançons sense renunciar a res
Musicalment tenen una qualitat difícil de trobar enlloc, les lletres estan molt treballades i plenes de sentiment i el directe... perfecte! sinó que els hi preguntin a les 200.000 persones que van assistir al seu concert de la Mercè.





Components:
Carles Sabater (veu)
Pep Sala (veu i guitarra)




Sangtraït

Els Sangtraït han estat sens dubte un dels referents de música en català i en concret del Heavy fet en la nostra llengua. El seu primer disc Els Senyors de les Pedres (1988), ja ens transporta a mons medievals en un interessant viatge al passat. Altres treballs d'aquesta formació de la Jonquera són Terra de Vents (1990), L'últim segell (1991) Sangtraït al Palau Sant Jordi (1991), Contes i llegendes (1993), Eclipsi (1995), Noctàmbuls (1996), A l'altre cantó del mirall (1999) Tots publicats per Picap. Abans de la seua dissolució els Sangtraït ens van deixar un darrer treball en directe L'últim concert.

Van assolir una gran popularitat amb els seus primers discs. El seu estil era bastant diferent dels d'altres grups de rock català de l'època, tocaven Heavy Metalèpic amb reminiscències fantàstiques i medievals. Després d'uns anys on la seva popularitat va disminuir, el grup es va dissoldre el 18 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la sala Razzmatazz de Barcelona.


Components:
Quim Mandado (veu, baixista)
Lupe Villar (guitarra)
Josep Mª Corominas (guitarra)
Martín Rodríguez (bateria)
Papa Juls (saxo, harmònica)



Lax'n'busto

A principis del 1987 comencen a actuar en directe i fan més de 50 actuacions durant l'any.
El 1989 graven a l'Estudi 84 el seu primer LP, titulat Vas de punt?...o què!!! sota la producció de Pep Lladó i Jordi Nogueras. La portada del disc és resultat d'un concurs.
L'any següent, el videoclip del tema Tinc fam de tu és guardonat amb el Premi Nacional al millor videograma creat per encàrrec.


Durant l'any 1990 les actuacions del grup van en augment acompanyant a grups com Rosendo i l'èxit del seu LP els permet de fitxar per la discogràfica Discmedi. Malauradament, un tema inclòs en aquest àlbum, que porta per títol Carme Flavià (el nom d'una antiga professora de matemàtiques d'un dels membres del grup) provoca polèmica quan la professora demanda al grup per haver-la calumniat. Això, però, té una repercussió important que deriva en un augment de vendes i de la popularitat de la banda. Més endavant, per ordre judicial, han de retirar del mercat aquest àlbum, que més tard es reeditarà.

El 1991 editen el segon LP, gravat a l'Estudi 84 i mesclat als estudis Aurha, que porta per títol el nom del grup i que fa popular la caixa de laxant causant del nom del grup. Durant el mateix any graven el vídeo del tema Miami Beach i efectuen un total de 50 concerts per tot Catalunya.

El 1993 enregistren als estudis Aurha el seu tercer treball amb el títol de Qui ets tu? del qual se'n venen en pocs dies 20.000 còpies. Durant aquest any el grup actua a més de 50 concerts i decideixen reduir per voluntat pròpia el nombre d'actuacions en directe. Aquest disc s'emporta el premi Sputnik al millor disc de l'any, compartit amb El Último de la Fila.
El 1995 surt al carrer el quart àlbum amb el títol La caixa que puja i baixa. Aquest mateix any comencen la gira de presentació que s'allargarà durant tot el 96.
A l'any 1996 comencen la gira "Sanake Gueno 96-97" i decideixen canviar de Management entrant a RGB Manegement, de Girona.

Durant els mesos de febrer i març del 2000 graven a Avinyonet de Puigventós, als estudis Music Lan, el seu darrer treball , que porta per títol Llença't , amb el suport de Xavi Fortuny i algunes guitarres de Quimi Portet. En el procés d'enregistrament, els L'N'B assumeixen la producció del disc després de la malaurada desaparició de Marc Grau.






Components:
Pemi Fortuny (veu)

Pascu (guitarra)
Pemi Rovirosa (guitarra)
Jesús Rovira (baix)
Tomàs Descalç (teclats)

Jimmy Piñol (bateria)





El gran concert de rock català al Palau Sant Jordi



Sau (Foc al cos i Deprimit)


El 14 de juny de 1991 es va fer el gran concert de rock català al Palau Sant Jordi.

Hi van participar els grups de música: Sau, Els Pets, Sangtraït i Sopa de Cabra.

En aquest concert es va assolir el record europeu d'assistència en local tancat amb 22.104 espectadors.
les instal·lacions d'aquest circuit són molt polivalents i capaces de donar servei , des de les proves més importans com: el campionat del món de Fórmula 1 o el capionat del món de motociclisme , fins al lloguer més específic del circuit per ús particular.

La guerra del Golf

La guerra del Golf (1990-1991) (també coneguda com Guerra del Golf Pèrsic, Primera guerra del Golf o Segona guerra del Golf). Fou una guerra entre l'Iraq i una coalició de països liderats pels Estats Units en resposta a la invasió iraquiana de Kuwait.
El nombre de víctimes per als dos bàndols durant els dos mesos de batalles va ser relativament baix:
-Iraq va esmentar la xifra de 2.300 civils morts en els atacs aeris a ciutats iraquianes.
-No hi ha dades de font iraquiana sobre morts en combat, s'ha de tenir en compte que es tracta d'una informació d'ús estratègic durant una guerra.
-Segons fonts aliades, que fan una estimació indirecta basada en declaracions dels presoners de guerra i altres informacions, hi va haver per part de l'Iraq 10.000 morts en atacs aeris i uns altres 10.000 en el camp de batalla (les previsions inicials nordamericanes de morts iraquians eren 10 vegades superiors a les esmentades)
-Les baixes aliades van ser inferiors a 1.000 (xifra oficial 378)i menys de 1.000 ferits
-Molts dels soldats americans van patir trastorns psíquics i la seva descendència un alt percentatge de

el circuit de catalunya

El 3 d'octubre de 1986, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una proposició no de llei, instant al Consell Executiu a "coordinar els organismes pertinents, amb la finalitat d'estudiar i unir esforços per a la creació d'un nou circuit permanent de velocitat".


La primera pedra del Circuit de Catalunya va ser col·locada el 24 de febrer de 1989, gràcies a l'impuls del Consorci format per la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l'Ajuntament de Montmeló





Cinc dies després de la inauguració oficial el 10 de setembre de 1991, el Circuit de Catalunya va acollir la primera cursa oficial, el Campionat d'Espanya de Turismes amb victòria de l'ex-pilot de F-1, Lluís Pérez Sala. El 29 de setembre de 1991 es va disputar el 35è Gran Premi d'Espanya de F-1 després de setze anys d'absència a Catalunya. El mundial de motociclisme arribaria un any més tard amb la celebració del Gran Premi d'Europa, nom que canvià pel de Catalunya a partir de 1995.

Atemptat a Vic


Un cotxe bomba amb 60 quilos d’amonal va destruir la caserna de la Guàrdia Civil de Vic el 29 de maig de 1991 a les set de la tarda. La tràgica explosió va provocar 9 morts i més de quaranta ferits, convertint la ciutat de Vic en la segona població catalana amb més víctimes mortals per un atemptat d’ETA.