Tour de França del 1991

El 78è Tour de França es va disputar del 6 al 28 de juliol de 1991 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3914 km que es van cobrir a una velocitat mitjana de 38,747 km/h. La cursa va començar a Lió i va acabar a París, en el clàssic final dels Camps Elisis.Entre els favorits per adjudicar-se la ronda gal·la es trobaven corredors com Greg LeMond, Laurent Fignon, Pedro Delgado o Erik Breukink.La 1a etapa va constar de dues parts, una etapa en línia al matí i, tres hores després de l'acabament d'aquesta, una contrarellotge per equips de 36 km. Això va portar certa polèmica i alguns corredors, com Stephen Roche, van ser desqualificats. En finalitzar el dia, el danès Rolf Sörensen era el nou líder del Tour de França. Tanmateix, perdria el mallot groc en abandonar en la 5a etapa amb la clavícula trencada a causa d'una caiguda.

En la 6a etapa, entre Arres i Leeds, es va produir una de les escapades més llargues en la història del Tour, protagonitzada per Thierry Marie, que va recórrer en solitari 234 km, per acabar guanyant una etapa merescuda.No va ser fins a la 8a etapa, contrarellotge individual de 73 km, que van començar a seleccionar-se els candidats reals a la victòria final. Va ser la primera victòria de Miguel Induráin en aquell Tour i la confirmació que era un expert en la lluita individual contra el cronòmetre, batent el nord-americà Greg LeMond per vuit segons. Després de l'etapa, Pedro Delgado perdia més de dos minuts amb el nou líder: LeMond.L'etapa següent va suposar la primera victòria d'un corredor brasiler en el Tour de França, en imposar-se Mauro Ribeiro a Rennes. Dos dies després, l'equip PDM al complet abandonaria la competició a causa d'una intoxicació alimentària.

Després d'unes etapes molt mogudes a través del Massís Central, va arribar la 17a etapa, amb final a Alpe d'Huez. Miguel Induráin va entrar segon, a roda de l'italià Gianni Bugno, que venceria al mític cim.A la sortida dels Alps, Induráin comptava ja amb un còmode avantatge sobre els seus rivals i encara quedava l'última contrarellotge, de 57 km, en la qual venceria de nou el corredor espanyol.En l'última etapa, amb final en els Camps Elisis, l'uzbeco Djamolidine Abdoujaparov va protagonitzar una espectacular caiguda que el va privar de la victòria, que seria per al corredor rus Dimitri Konyshev. Tanmateix, això no va evitar el seu triomf en la classificació dels punts.1991 va ser l'any del naixement com a campió de Miguel Induráin, així com la confirmació de corredors com Gianni Bugno i Claudio Chiappucci, que el van acompanyar al pòdium de París.