Bibliografia de'n Miquel Martí i Pol

Martí i Pol va començar a treballar en una fàbrica del seu poble als 14 anys. Als 19 anys, va patir una tuberculosi pulmonar que el va obligar a estar-se al llit una llarga temporada. Va aprofitar aquesta època per llegir abundosament. El 1954 va publicar el seu primer llibre de poesia i guanya el premi Óssa Menor amb Paraules al vent.
El 1956 es va casar amb Dolors Feixas, amb qui va tenir dos fills. Durant la dictadura franquista va participar en moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. Al 1970, se li diagnosticà una esclerosi múltiple.El 1973, va haver d'abandonar la feina a la fàbrica, i esdevingué pensionista de gran invalidesa. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat.
El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres.
En les últimes dècades del segle XX, la seva obra va esdevenir popular entre el públic en general. Al moment de la seva mort, Martí I Pol era el poeta viu en llengua catalana més llegit i més conegut.
La seva obra ha estat traduïda al castellà, asturià, portuguès, alemany, anglès, italià, flamenc, hebreu, eslovè, búlgar, rus i japonès.
Al 1991 va publicar l'obra: Suite de Parlavà (1991). I al 1991 li van donar el premi d'honor de les Lletres Catalanes.
La celebració del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és una festa cultural. En el nostre país, cultura i política es relacionen més intensament que en altres llocs. Per això la batalla d’Almansa, d’ara fa justament tres segles, va ser l’inici de l’intent de fer-nos perdre la nostra personalitat cultural. I per això també felicitarem, un any més, el guardonat pel que representa de fidelitat i de referència en el conreu de les diverses manifestacions en les quals s’expressa la cultura del nostre poble. El premi és de les lletres perquè la llengua pròpia és el patrimoni més valuós que una col·lectivitat pot oferir a la cultura universal. La contribució a aquest patrimoni i les noves aportacions que constantment fan els creadors són la garantia que la nostra llengua podrà respondre adequadament a les oportunitats i als reptes del nostre temps. Les noves tecnologies de la comunicació i l’arribada de nova gent, per exemple, reclamen excel·lir en qualitat i disposar dels mitjans per arribar a tothom. Les institucions públiques, malgrat les incruentes però persistents batalles d’Almansa que hem de superar constantment, ho han d’afavorir i promoure. I les entitats hem d’estimular i canalitzar la iniciativa dels nostres conciutadans.