Graham Green
Principals fets literaris de l'any 1991
En el món literari que es l’àmbit que he triat per examinar aquest any es produeixen alguns fets tals com:
La mort dels escriptors
María Zambrano, filosofa, deixeble de Javier Zubiri, el 6 de gener
Vasco Pratolini, italià, 12 de gener
Yasushi Inoue, Japonès, 29 de gener
Graham Greene, anglès, el 3 d’abril
Max Frisch, suís, 4 d’abril
Vercors (Jean Bruller), francès, el 10 de juny
Isaac Bashevis Singer, dels EEUU d’America, 24 de juliol
Artur Lindkvist, suec, 11 de desembre
L’atorgment de premis Literaris següents:
El premi Cervantes es concedeix a Francisco Ayala
El premi Nobel es per l’escritora sudafricana, Nadina Gordiner.
(A guest of Honor, The conservationist, July’s people, My son’s Story, etc)
El premi Nadal es per Alfredo Conde Cid per la novela Los otros días
Justificació per l'elecció d'en Graham Greene
Entre tots aquets fets, voldria destacar la mort de Graham Greene, escriptor anglés que va tenir en vida una gran popularitat, i que va ser propossat varies vegades al premi Nobel de Literatura sense que se li arribés a concedir mai. Com tampoc el van tenir mai, ni Kafka, ni Proust, ni Joyce. Amb aquesta afirmació no pretenc dir que Greene sigui de la mateixa categoria dels tres; només faig constar que hi ha hagut grans escritors que no han sigut distingits amb el Nobel, que aquest any de 1991 es va concedir a Nadina Gordiner, gran escritora Sudafricana, com ja s’ha senyalat..
També Vercors (Les Silences de la mer) o Isaac Bashevis Singer (La familia Moskat) i d’altres autors, van morir aquell any, però l’autor anglés és el que més m’atreu. Se l’hi ha portat al cinema un bon grapat de novel·les, com explicaré mes endavant, i a més la seva peripecia vital de passar-se del anglicanisme al catolicisme que a Anglaterra es anar ben be a contracorrent, la seva vida amorosa molt turbulenta, com turbulent ha sigut el segle XX, la qualitat de les seves novel·les, etc. han fet que sentis una necessitat d’adentrar-me i descubir més de la vida d’aquest original anglès que es va triar la Costa Blava (Antibes) per passar llargues temporades de la seva vida i Suissa on finalment s’estableix. Mort a Vevey el 3 d’abril de 1991, just començada la primevera.
La mort dels escriptors
María Zambrano, filosofa, deixeble de Javier Zubiri, el 6 de gener
Vasco Pratolini, italià, 12 de gener
Yasushi Inoue, Japonès, 29 de gener
Graham Greene, anglès, el 3 d’abril
Max Frisch, suís, 4 d’abril
Vercors (Jean Bruller), francès, el 10 de juny
Isaac Bashevis Singer, dels EEUU d’America, 24 de juliol
Artur Lindkvist, suec, 11 de desembre
L’atorgment de premis Literaris següents:
El premi Cervantes es concedeix a Francisco Ayala
El premi Nobel es per l’escritora sudafricana, Nadina Gordiner.
(A guest of Honor, The conservationist, July’s people, My son’s Story, etc)
El premi Nadal es per Alfredo Conde Cid per la novela Los otros días
Justificació per l'elecció d'en Graham Greene
Entre tots aquets fets, voldria destacar la mort de Graham Greene, escriptor anglés que va tenir en vida una gran popularitat, i que va ser propossat varies vegades al premi Nobel de Literatura sense que se li arribés a concedir mai. Com tampoc el van tenir mai, ni Kafka, ni Proust, ni Joyce. Amb aquesta afirmació no pretenc dir que Greene sigui de la mateixa categoria dels tres; només faig constar que hi ha hagut grans escritors que no han sigut distingits amb el Nobel, que aquest any de 1991 es va concedir a Nadina Gordiner, gran escritora Sudafricana, com ja s’ha senyalat..
També Vercors (Les Silences de la mer) o Isaac Bashevis Singer (La familia Moskat) i d’altres autors, van morir aquell any, però l’autor anglés és el que més m’atreu. Se l’hi ha portat al cinema un bon grapat de novel·les, com explicaré mes endavant, i a més la seva peripecia vital de passar-se del anglicanisme al catolicisme que a Anglaterra es anar ben be a contracorrent, la seva vida amorosa molt turbulenta, com turbulent ha sigut el segle XX, la qualitat de les seves novel·les, etc. han fet que sentis una necessitat d’adentrar-me i descubir més de la vida d’aquest original anglès que es va triar la Costa Blava (Antibes) per passar llargues temporades de la seva vida i Suissa on finalment s’estableix. Mort a Vevey el 3 d’abril de 1991, just començada la primevera.
Biografia
Neix el 1904, a Berkhampstead (Anglaterra). Fill d’un mestre d’escola. Infeliç en la seva infància en un col·legi com a intern. El no poder tenir ni un moment de soledat l’angoixa. Habitacions compartides, passejos en fila de 2, etc. l’acaben agobiant.
Pateix una depressió al 17 anys, i assisteix a sessions de Psicoanàlisis durant 6 mesos.
Cursa estudis a Oxford, al Balliol College, es converteix al catolicisme degut a la influencia d’un sacerdot. Va ser crític cinematográfic i es va iniciar a la literatura als 21 anys, amb un volum de versos anomenat Babbling April (abril murmurant) que no satisfà a la crítica.
Neix el 1904, a Berkhampstead (Anglaterra). Fill d’un mestre d’escola. Infeliç en la seva infància en un col·legi com a intern. El no poder tenir ni un moment de soledat l’angoixa. Habitacions compartides, passejos en fila de 2, etc. l’acaben agobiant.
Pateix una depressió al 17 anys, i assisteix a sessions de Psicoanàlisis durant 6 mesos.
Cursa estudis a Oxford, al Balliol College, es converteix al catolicisme degut a la influencia d’un sacerdot. Va ser crític cinematográfic i es va iniciar a la literatura als 21 anys, amb un volum de versos anomenat Babbling April (abril murmurant) que no satisfà a la crítica.
Va treballar pel servei d'espionatge anglès, cosa que el va permetre viatjar, que va ser una de les seves aficions. La feina d'espia no se la va pendre molt en serio.
Obres principals
El 1929 publica la seva primera novel·la, El hombre interior. (The man within)
1932 Orient Exprés o Instanbul Train
1934 Camp de Batalla (It’s a battlefield)
1935 Anglatera i jo (England made me)
1936 Una pistola en venda (A gun for sale)
1938 Brighton Parque de atracciones (The Brighton Rock)
1939 L’agent secret (The confidential agent) 
1940 El poder i la glòria (The power and the Glory)
El 1942 visita Africa occidental en missió oficial del Govern anglès.
1943 El ministeri de la por (The Ministry of Fair)
1948 El fons de la Qüestió (The Heart of the Matter)
1950 El tercer home (The Third Man)
1951 El fi de l’aventura (The end of the affair)
1958 El nostre home a l’Havana (Our man in Havanna)
1961 Un cas acabat (A burnt Out-case)
1969 Viatges amb la meva tia (Travels with my aunt)1971 Una especie de vida. (A sort of Life)
1973 Cónsul Honorari (The Honorary Consul)
1979 El factor humà (The human factor)
1980 El Dr Fischer de Ginebra (Dr. Fischer of Geneve)
1943 El ministeri de la por (The Ministry of Fair)
1948 El fons de la Qüestió (The Heart of the Matter)
1950 El tercer home (The Third Man)
1951 El fi de l’aventura (The end of the affair)
1958 El nostre home a l’Havana (Our man in Havanna)
1961 Un cas acabat (A burnt Out-case)
1969 Viatges amb la meva tia (Travels with my aunt)1971 Una especie de vida. (A sort of Life)
1973 Cónsul Honorari (The Honorary Consul)
1979 El factor humà (The human factor)
1980 El Dr Fischer de Ginebra (Dr. Fischer of Geneve)
1980 Vias de escape (Ways of scape) Autobiogràfica
1982 Monsignor Quixote
1988 El Capità i l’enemic (The Capain and the enemy)
1991 Reflections
1992 A world of my own (autobiogràfica)
1993 The end of the party
1982 Monsignor Quixote
1988 El Capità i l’enemic (The Capain and the enemy)
1991 Reflections
1992 A world of my own (autobiogràfica)
1993 The end of the party
Temes
En les obres de GG hi podem trobar un retret a Deu pel seu silenci. L’home ha de lluitar contra forces massa poderoses i sovint no se’n surt. El pecat, la culpa per no ser capaç de viure segons la fe el fa desgraciat i a vegades rebel. La felicitat segons GG no és l’estat natural de l’home sino l’angoixa. Els seus personatges solen ser sers derrotats, mal adaptats a la societat (Un capallà borratxo a El Poder i la Glòria o be un traficant que fa passar un producte ineficaç per una medicina, per tal de guanyar diners en El Tercer home, o un periodista vell que traiciona al seu jove amic per reconquistar la noia que aquell l’hi havia pres, en l’Americà impassible, etc), que sovint viuen al marge de les convencions socials, però que son capaços en moments determinats de fer accions, donant un significat totalment diferent a la seva vida.
Així en El Poder i la Glòria el capellà, perseguit per la policia mexicana que té l’ordre de detenir a tots els capellans per tal d’erradicar la religió católica, quan ja està a punt de escapar-se per sempre més de la persecció; només té que pujar al vaixell que l’ha de treure de Mèxic, aquest home borratxo i amb una vida molt poc exemplar, davant de la petició d’assistencia a un malalt deixa escapar el vaixell i va a atendre al malalt, sabent que allò representarà la seva mort.
Cristià, una mica a la seva manera, manté però la preocupació de la salvació de l’home davant del càstig etern pels seus pecats. Per ell la gran culpa de l’home es la seva falta de confizança. Cada ú te por de entregar-se als demés. En el fons la seva falta de confiança està motivada per una falta d’amor. I l’amor es l’ùnic que se’ns exigirà per obtenir la salvació.
Tècnica literària de l'autor
Així en El Poder i la Glòria el capellà, perseguit per la policia mexicana que té l’ordre de detenir a tots els capellans per tal d’erradicar la religió católica, quan ja està a punt de escapar-se per sempre més de la persecció; només té que pujar al vaixell que l’ha de treure de Mèxic, aquest home borratxo i amb una vida molt poc exemplar, davant de la petició d’assistencia a un malalt deixa escapar el vaixell i va a atendre al malalt, sabent que allò representarà la seva mort.
Cristià, una mica a la seva manera, manté però la preocupació de la salvació de l’home davant del càstig etern pels seus pecats. Per ell la gran culpa de l’home es la seva falta de confizança. Cada ú te por de entregar-se als demés. En el fons la seva falta de confiança està motivada per una falta d’amor. I l’amor es l’ùnic que se’ns exigirà per obtenir la salvació.
Tècnica literària de l'autor
En quant a la seva tècnica hem de dir que les seves obres son de fàcil lectura. Una novela de Green es presenta quasi com una novel·la d’aventures. Semblen escrites amb una gran simplicitat però en canvi son el fruit d’un art molt depurat.
La funció de la novel·la policiaca es provocar en nosaltres el gust per el desconegut. GG pretén despertar en el lector les emocions més fortes i fonamentals removent a l’home primitiu que portem a dins i que hem cobert amb capes de civilització. V de Pange, en el seu llibre sobre Graham Greene fa constar que no es exagerat dir que la seva obra es la forma contemporánea de la tragedia antiga a la mesura del gust de la gent d’avui.
Possiblement degut a la seva formació periodistica (Va ser redactor del Times) sap elegir el temes de moda, els detalls que excitan l’immaginació, la fórmula que commou l’esperit.
La funció de la novel·la policiaca es provocar en nosaltres el gust per el desconegut. GG pretén despertar en el lector les emocions més fortes i fonamentals removent a l’home primitiu que portem a dins i que hem cobert amb capes de civilització. V de Pange, en el seu llibre sobre Graham Greene fa constar que no es exagerat dir que la seva obra es la forma contemporánea de la tragedia antiga a la mesura del gust de la gent d’avui.
Possiblement degut a la seva formació periodistica (Va ser redactor del Times) sap elegir el temes de moda, els detalls que excitan l’immaginació, la fórmula que commou l’esperit.
Coneix tambè les tècniques cinematogràfiques. Ell mateix redacta el Guió d’ El Tercer home, que després va reescriure com a novel·la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada