Barcelona i les olimpíades

L’empremta dels jocs.

Més enllà del record esportiu, els jocs han deixat per tot Catalunya unes instal·lacions de primer ordre que possibiliten la pràctica popular de l’esport. El canal de rem de Castelldefels, el Palau Sant Jordi de Barcelona, l’estadi, l’INEFC i les piscines de Picornell a Montjuïc, les pistes de beisbol a l’Hospitalet o les de hoquei herba a Terrassa són algunes d’aquestes infraestructures que han estat possibles gràcies als jocs.
Amb la Vila Olímpica s’obre un espai urbà per al passeig ciutadà.

La preparació dels jocs va del 1986 al 1992.

Cal dir que els Jocs Olímpics van ser la gran excusa per posar el país al dia. Una pila de grans projectes d’infraestructures com les següents:

En matèria de comunicacions es va foradar Collserola per unir Barcelona i el Vallès en pocs minuts.
Manresa i Sitges van quedar a mitja hora després que s’obri’s l’autopista amb Terrassa i els túnels del Garraf, respectivament.
La A-17 es va perllongar fins a Palafolls, mentre es va adjudicar el tram de la A-16 que uniran Castelldefels amb el Vendrell per la costa.
S’instal·laren peatges. Les rondes d’altra banda, descongestionen el centre de Barcelona, ja que habiten el pas del trànsit metropolità per la ciutat.
L’Eix transversal de Girona a Lleida beneficià a comarques que anteriorment estaven mal comunicades. Així ara tenen vials que les acosta, amb l’estalvi de temps i de benzina.
El pont del Mil·lenari a Tortosa i l’obertura per part francesa del túnel del Pimorent, uneix Barcelona i Tolosa de Llenguadoc en tres hores a través del ja acabat eix del Llobregat i del túnel del Cadí.
La ronda de dalt va passar a ser una mena de rambla de circumval·lació de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Impacte econòmic dels joc olímpics:

Per avaluar l’increment d’associats als jocs olímpics i determinar així el seu impacte econòmic, hauríem de considerar únicament aquelles despeses que són olímpiques.

Aquesta consideració és rellevant a la preparació dels jocs, atès que ha coincidit amb una etapa de fort creixement econòmic, caracteritzada per un augment generalitzat de la invasió i el consum.

A l’arribada dels jocs a l’octubre del 1986 el patrimoni es divideix en quatre grans apartats:

- Instal·lacions esportives i Viles Olímpiques.
- Comunicacions i aeroport.
- Telecomunicacions.
- Hotels.

INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I VILES OLÍMPIQUES:

A Barcelona, pràcticament totes les instal·lacions esportives i Viles Olímpiques han quedat englobades dintre d’unes àrees geogràfiques concretes: Vila Olímpica, Monjuïc, Vall d’Hebrón i Diagonal.

L’àrea Olímpica de la Diagonal es troba al sud-est de la ciutat, a la part més alta de Barcelona.
De les quatre àrees olímpiques aquesta és la que comprèn el nombre més gran d’instal·lacions esportives ja construïdes. L’Estadi del Futbol Club Barcelona, el Palau Blaugrana, el Reial Club de Polo i l’Estadi de Sarrià integren aquesta àrea.
A les instal·lacions de la Diagonal és previst que es disputin competicions olímpiques de futbol, judo, hípica, hoquei sobre patins i taekwondo.
En aquesta àrea es troben els hotels en el quals s’allotjaran el dirigents olímpics els 1992.
Àrea Olímpica de la Vall d’ Hebrón:

L’àrea Olímpica de la Vall d’Hebrón es troba situada al nord-oest de la ciutat.
Les següents instal·lacions es formen en motiu dels jocs Olímpics:
Una de les instal·lacions més importants és la de la Vila de la Vall d’Hebrón per acollir la premsa i la ràdio- televisió. Aquesta vila juntament amb la de Montigalà serviran per allotjar els periodistes que hi hauran duran les Olimpíades.

En aquestes instal·lacions, es van disputar les proves de ciclisme, tir amb arc, voleibol, tenis i pilota basca l’any1992.


Àrea Olímpica del Parc de Mar:

L’Àrea Olímpica del Parc de Mar es troba situada al nord-est de Barcelona. Té una superfície de 65 ha i ocupa els terrenys que es van instal·lar fa un segle les indústries de Barcelona.
Aquesta Vila, on s’allotjaran 13.900 esportistes i el oficials, es construeix a l’espai comprès entre l’antic ramal ferroviari, el passeig de Carles I i el vell cementiri del barri del poble nou.
Un cop acabades les obres, el nou barri tindria uns 1.908 habitants i un port esportiu (la base nàutica de les proves olímpiques de vela). Es tracta de l’operació urbana més gran que s’havia realitzat mai a Barcelona. La construcció dels habitatges es va iniciar a l’octubre del 1989 i era previst que s’acabés el desembre del 1991.
Aquest parc disposa, entre altres coses, d’una escola de vela municipal, un restaurant, comerços i un centre de convencions (per després del 1992). En aquesta àrea hi ha també l’Hospital del Mar i el Laboratori Oficial. Dins del recinte de la Vila també es construeix una policlínica per als esportistes.
Aquesta zona inclourà un complex poliesportiu, que s’utilitzarà com àrea d’entreteniment.
A més, l’Àrea del Parc de Mar comprèn l’antiga Estació del Nord, on tindran lloc les competicions de tennis taula.

Àrea Olímpica de Montjuïc:

L’Àrea Olímpica de Montjuïc està situada al sud-est de la ciutat i davant del mar. L’Estadi Olímpic es va construir el 1929 amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona. No obstant això, al no utilitzar la instal·lació durant les dècades posteriors va provocar un deteriorament que va arribar a un estat de ruïna.
La decisió de Barcelona de sol·licitar l’organització dels Jocs Olímpics va fer que l’Ajuntament rehabilites l’Estadi. Així, el gener del 1985 hi van començar les obres.
Aquest projecte va necessitar mantenir la façana de l’edifici, rebaixar 11 metres el nivell de la pista i instal·lar sota les grades totes les dependències necessàries.
Aquesta instal·lació té una capacitat per a 54.000 espectadors, ampliable a uns 65.000 durant els Jocs.
La instal·lació agrupa dos pavellons independents. El principal té una capacitat de 15.000 espectadors i la pista central ocupa una superfície de 4.000m2. El pavelló secundari, és d’ús polivalent i té una capacitat per a 700 espectadors. La construcció del Palau de Sant Jordi acollirà les proves de gimnàstica, voleibol i handbol.
L’Àrea inclou: l’Anella Olímpica (que comprèn l’Estadi Olímpic, el Pau Sant Jordi, les Piscines Bernat Picornell i l’INEFC), el centre principal de premsa i el centre internacional de Radiotelevisió, el Palau de la Metal·lúrgia, el nou Pavelló L’Espanya Industrial, el Frontó Colom i la Piscina de Montjuïc

COMUNICACIONS, ACCESSOS I AEROPORT:

Aquesta és una de les qüestions fonamentals en els Jocs i que preocupa d’una manera especial els responsables del COOB, ja que han de garantir la mobilitat dels atletes als altres llocs on es celebraran les competicions.

S’incorporen millores viàries en la ciutat de Barcelona, per tal de facilitar la connectivitat entre els cinturons. També ho fan amb els eixos bàsics de connexió entre les diferents àrees olímpiques i l’aparcament d’iniciativa municipal.

Un altre tema molt important és l’aeroport, perquè serà la porta d’entrada de la gran majoria de les persones que assisteixen el Jocs i, per tant, ha d’estar preparat, ja que representa una invasió amb una infraestructura molt característica i d’un volum important.

TELECOMUNICACIONS:

És un altre dels grans apartats. És important, doncs, disposar d’una infraestructura suficient per garantir la viabilitat d’aquestes habilitats.

Dintre d’aquest àmbit hi trobem:

- Telefònica.
- La construcció del Teleport a la comarca del Penedès.
- El cost de la torre de comunicacions de Collserola i de Monjuïc.

HOTELS:

Barcelona, en el moment de la nominació com a ciutat organitzadora dels Jocs Olímpics, no tenia una infraestructura hotelera suficient per atendre les necessitats d’allotjament que genera l’esdeveniment olímpic, no com el cas dels atletes, árbites i periodistes, que ja tenen assignats habitatges específics, sinó de la resta de la família olímpica i semiolímpica. Per aquest motiu, des de l’Ajuntament es va posar en marxa l’anomenat “Pla d’hotels”, amb una clara vocació olímpica, que consistia en la requalificació d’uns terrenys per permetre la construcció d’hotels sota la figura de la concessió administrativa.

Per altra banda, es va creure convenient la inversió en hotels acollits d’iniciativa estrictament privada que es construïen a la ciutat entre el període de 1978-1992, perquè es va considerar que la celebració de les Olimpíades i tot el que aquest esdeveniment representava en els termes de promoció internacional de la ciutat constituïa un fort incentiu per tal les empreses privades endeguessin aquest tipus d’inversions.


Construccions i reformes:

La reforma del port és una de les grans transformacions de la ciutat que va rebre un nou impuls amb les olimpíades del 1992 amb la idea integrada per al projecte de connectar Barcelona amb el mar. Històricament s’ha oblidat la recuperació pel Port Vell amb el convertiment dels vells molls i embulls en espais d’us públic, així es defineix en bona part la nova imatge de la ciutat.

La Vila Olímpica és la major aventura urbanística indicada a Barcelona des de la creació de l’Eixample. Un barri edificat en pocs mesos per a allotjar als atletes olímpics, però el seu principal repte es presenta essencialment en els jocs. La Vila consisteix en un barri amb una autentica vida ciutadana i no només en una zona residencial.

La part alta de Barcelona també ha conegut els canvis derivats de la construcció de les noves vies ràpides urbanes. La ronda de Dalt, amb alguns dels seus trams soterrat, d’altres a l’aire lliure i amb connexions com el de la plaça Borràs, recorren Collserola per a canalitzar el tràfic que habitualment invalida els barris antics d’aquella part de la ciutat.





La plaça de les Glòries és un dels centres neurològics de distribució del tràfic en l’interior de la ciutat. El nou nus té com a objectiu repartir i ordenar la circulació de les tres grans vies on es creuen els carrers del Eixampla al mar i conservar-ne una amplia zona verda per els veïns.




Les rondes o cinturons es completen amb les anomenades “potes”, elements indispensables per tal que l’anell viari compleixin la seva funció principal de distribució del tràfic que entre o surt de Barcelona. La “pota” nord, que és el punt de parida del nus de la Trinitat cap a Badalona i el Maresme, ha permès a Santa Coloma obtenir una amplia zona verda gràcies a la cobertura d’un tram.




L’estació de França ha set restaurada paral·lelament a la supressió de la línia ferreria de la costa a causa dels projectes vinculats a la recuperació de la faixada marítima. L‘antiga estació termini allotja ara trens regionals y de llarga distància, però la seva rehabilitació ha respectat l’estil clàssic de les antigues estacions ferroviàries de ferro.






La torre de comunicacions de Collserola és un altre dels elements heretats dels Jocs del 92 que defineixen la nova personalitat de la ciutat. La torre, dissenyada per l’arquitecte britànic Norman Foster, trenca amb un dels perfils tradicionals de la ciutat marcat pel Tibidabo i, amb els seus 268 metres d’altura, caracteritza el nou teló de fons de Barcelona.





Objectius polítics dels diversos actors de l’organització dels jocs.

Diversos anàlisis coincideixen a assenyalar que la capacitat del pacte i l’assoliment dels objectius prioritaris per part de cada una de les tres administracions i dels principals actors olímpics implicats (el Govern i la Monarquia Espanyola, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Comitè Internacional Olímpic) va ser la causa de l’èxit dels jocs, anomenats “els millors jocs de la historia”, i de l’escassa conflictivitat a la Barcelona Olímpica, més aguda a la fase de la preparació (1986-1991) i quasi oculta a la fase final de la realització (1992).

La Generalitat tenia un objectiu prioritari: la catalanització dels jocs, evitant que Barcelona92’ quedés diluïda dins l’esmentat “España92”, sense distinció de la personalitat cultural, lingüística i també política de Catalunya.

L’objectiu principal de l’Ajuntament de Barcelona era la possibilitat de promoure aquesta ciutat com a gran centre de negocis i com a destinació turística, presentant una gran renovació de les seves infrastructures urbanes i la implantació d’un nou model urbà (Barcelona oberta al mar).

Per altre banda, el Comitè Internacional Olímpic aconseguirà una revitalització de la imatge general dels Jocs Olímpics i de l’Olimpisme en general, així com el reconeixement general de la família olímpica per a la millor organització dels jocs (“The best games ever”). Això vol dir, més interessos i més beneficis econòmics, com l’escalada dels ingressos per televisió, el rècord en els ingressos per patrocini, grans inversions en l’organització dels jocs. En definitiva, demostració de cara al futur de la vitalitat i l’atractiu d’aquest gran esdeveniment.

El Govern Espanyol amb aquest nou programa, els jocs Olímpics de Barcelona, aconseguirà oferir una nova imatge de l’Espanya democràtica i postfranquista, de la seva monarquia parlamentaria, moderna, i competitiva, governada pels socialistes. També aconseguirà un canvi d’imatge respecte els estereotips “hispànics” més ancestrals (“siesta, sol y toros”), per una nova imatge de competitivitat i modernitat.



Què es pensa dels jocs olímpics?



Sra. Aurora Ballús Vilaseca.
(74 anys)
No és la mateixa Barcelona. Abans era quasi com un poble i ara és una ciutat moguda, una Barcelona moderna, una Barcelona dinàmica.



Sra. Puig Vall.
(25 anys)
Vaig poder participar com a voluntària olímpica. Els Jocs Olímpics van ser una oportunitat per donar a conèixer a Catalunya, perquè el món conegués que dintre d’Espanya hi ha un poble català que té una cultura i una llengua pròpies.