Entrevistes (teatre)

ENTREVISTES

Hem entrevistat a tres persones que estan relacionades amb el teatre, i ens n'han parlar.

Entrevista a Jordi Arqués, professor de l’institut del teatre de Vic.


-Des de quan fas teatre?

Vaig començar més o menys quan feia cinquè de primària.

-Com vas anar a parar en aquest món?

Els meus pares em portaven sovint al teatre i de mica en mica mi vaig anar interessant.

-L’any 1991 estaves en algun grup?

Sí, per aquestes dates jo tenia quinze anys i estava al Ventall teatre d’aquí Vic.

-Que representàveu?

L’actuació més popular del grup era la representació dels “pastorets”, que a part dels que formàvem el Ventall hi col·laborava molta més gent, unes 200 persones, la majoria joves aficionats.
La representació dels pastorets del Ventall, era molt coneguda a Vic, junt amb la que feien el grup de l’Orfeó Vigatà. La diferència entre uns i altres era que els de l’Orfeó respectaven molt la tradició en tots els sentits, en canvi el Ventall érem com més transgressors sobretot amb el tema de vestuari i decorats.
Al marge dels pastorets durant l’any fèiem tres o quatre produccions.

-Quin paper representaves en els pastorets?

Feia de pecat capital. Vaig fer d’Ira, de Golosia...

-Recordes alguna altra representació?

No sé.... en aquests moments em ve al cap la dels “tres mosqueters”.

-Quan assajàveu?

Ens trobàvem dos dies a la setmana en sessions de dues hores cada dia.

-En quin lloc assajàveu?

Ho teníem bé, ja que assajàvem a l’Orfeó.

-I els espectacles, on els fèieu?

A l’Atlàntida. En els inicis voltàvem molt per tot Osona, a mesura que anaven sorgint grups amateurs, ens quedàvem més a Vic.
En aquella època el Ventall va començar a fer tallers de teatre, se’n feien dos a l’any, d’aquests tallers i d’aquest grup n’han sortit professionals.

-En quins grups has estat?

Vaig començar al Ventall teatre, més endavant amb una colla d’amics, vam formar: fifi com som (que encara existeix) i més endavant vaig formar la companyia Corsia teatre.
Ara vaig fent produccions a diversos llocs.

-El teatre sempre ha set un hobby per tu?

Home, va començar sent un hobby, però ara m’hi dedico professionalment donant classes a l’institut del teatre, dirigint obres i interpretant-ne.

-Quin tipus d’obra t’agrada més representar?

M’agrada fer de tot. Però sobretot obres dramàtiques, considero que les comèdies son molt més complicades.


Entrevista a Pepita Puig, directora del grup de teatre del casal d’avis anomenat Arrels.




-Des de quan fa teatre?

Des que en tinc record, ja en feia a l’escola i poc o molt sempre n’he anat fent com a aficionada. He dirigit molts grups amateurs i des de fa 14 o 15 anys estic amb Arrels, que és el grup de jubilats del casal d’avis de la Rambla.

-Recorda algun esdeveniment en el teatre de l’any 1991 a Vic?

Recordo els Pastorets, de l’Orfeó Vigatà que eren molt representatius del teatre popular a la comarca.

-En el grup que dirigeix, d’on obtenen els decorats i vestuaris?

Nosaltres som moderns i no fem servir decorats, si necessitem alguna cosa ens ho portem de casa, una taula, un quadre..., però just el que és imprescindible.
En els canvis d’actes no modifiquem els decorats, en tot cas retoquem l’obra a menys que sigui del tot necessari. Igualment fem amb els vestuari, cadascú es fa el seu vestit però sempre molt simple.

-On assagen?

En el mateix casal dels avis.

-On fan les seves actuacions?

Les estrenes sempre les fem a Vic, al Centre Comunitari, i després anem voltant per la comarca o barri que ens ho demani.
També ens presentem a concursos com al Josep Mª de Segarra, el de Terrassa i tots els que es convoquen per tot Catalunya.

-Quin tipus d’obres fan?

Sempre fem comèdies, busquem distreure al nostre públic. Però quan vam començar només féiem gags o trossos de poesia, per poder aprendre a llegir bé en català. Més endavant vam fer uns pastorets amb un guió adaptat per mi i que representàvem a l’Orfeó Vigatà.

-Quines actuacions recorda?

Pau de les calces curtes
Els porucs
Tots bojos per una torre
Dos embolics i una recomanació
Necessito una infermera
De més verdes en maduren
Per la dèria de quedar bé.

-Sempre ha fet el teatre com a hobby, o alguna vegada s’havia plantejat fer-ne professionalment.

Jo sempre com a hobby i sense cobrar, per a mi sempre ha estat un passatemps que m’ha proporcionat moltes satisfaccions, alegries, amics i bons moments.

-Què en pensa de la situació del teatre a Vic l’any 1991?

Sempre ha estat molt fluix abans i ara.

-A quin públic van destinades les seves obres?

Inicialment el nostre públic era pràcticament gent gran, però cada vegada tenim seguidors de més edats diferents, ja que el teatre d’avantguarda no agrada ni l’entén tothom, i per això qui vol passar una estona distreta ens ve a veure.
Totes les nostres actuacions les filmem per veure’n després els errors i anar-nos corregint.


Entrevista al senyor Ramon Vila, director de d’institut del teatre de Vic.


-Des de quan fa teatre?

Sempre n’havia fet a l’escola, però als 16 anys comentant amb un amic músic, l’Oriol Serra, la meva afició pel teatre, em va recomanar el grup “La gàbia” on buscaven joves aficionats pel teatre.

-En quin moment va contactar amb l’institut del teatre?

Al 1976 a l’institut del teatre es podia fer estudis oficials a Vic, i es on vaig formar-me. En aquells moments els estudis duraven tres anys, les classes eren de tardes de tres a nou del vespre. Actualment, la llicenciatura de teatre és de quatre anys com les altres.

-En quin teatre representava les seves actuacions la Gàbia?

Cada obra que fèiem la representàvem a Vic, de dues a quatre vegades i després, fèiem actuacions per tot Catalunya.
Amb el trio en mi bemol fèiem temporades d’unes quatre setmanes a Barcelona i no fèiem bolos per Catalunya.

-Quins dies i quines hores assajàveu amb la Gàbia?

Això depenia, però quan estàvem en ple muntatge vam arribar a fer cinc dies a la setmana, unes sis hores diaries.

-Hereu molts membres en la Gàbia?

Fixes, érem sis persones, que apart de fer d’actors també tenien altre funcions, com director, administrador, tècnic...

-Qui dirigia la companyia?

Hi havia dos directors que també feien altres funcions, eren en Joan Anguera l la Ivette Vigatà.

-D’on obteníeu el vestuari, els decorats...?

El disseny dels decorats era feta per professionals que contractàvem, però la construcció era obra nostra a menys que hi hagués alguna complicació que requerís la intervenció d’un especialista. De cara al vestuari, també ens el dissenyàven i els fèiem fer.

-En quants grups ha estat?

La companyia fixa on he estat sempre és la Gàbia, he col.laborat amb el teatre “La deriva” de Barcelona, amb “El centre dramàtic” de Barcelona i del Vallès, en la companyia “com tu” amb la qual vam fer dues obres al TNC i teatres puntuals sense ser cap companyia.

-On va aprendre les tècniques d’interpretació?

Amb els estudis oficials que vaig fer a Vic, a l’Institut de teatre. Però on considero que n’he après més és com a professor en els tallers que fem a l’Institut de Teatre de Vic.

-És possible viure del món del teatre?

Si només ets actor crec que és complicat, però en el meu cas que ho combino amb la direcció de l’Institut hi ha molta més estabilitat, de totes maneres en aquests moments no sé si és pitjor o millor que d’altres feines.

-Què opina de la situació teatral a Vic durant l’any 1991?

Jo crec que era millor que pas ara, hi havia moltes més companyíes: Sèmola teatre, la Gàbia, Titelles Naip, els Joglars... . N’hi ha que encara hi són. En aquell moment hi havia poc recolzament de l’ajuntament i molta activitat professional. Semblava possible avançar, però a partir de llavors les coses no van anar tan bé, el 1994 es va disoldre la Gàbia. Ara en canvi, hi ha més programació per part de l’ajuntament i menys activitat professional.

-Quines activitats es duien a terme a L’Institut de Teatre en aquell temps?

Hi havia tres promocions de cursos oficials que duraven tres anys i feien horai intensiu de tardes de 3 a 9h, les instal.lacions eren péssimes, en aquest moment serien impensables, però ara que hi ha unes bones instal.lacions no s’hi fan els cursos oficials.

-Des de quan és director de l’Institut de Teatre de Vic?

Des de l’abril de fa dos anys, el 2005, m’ho van proposar i vaig cedir.

-Quin tipus d’obra l’interessa més d’interpretar?

He fet de tot, quan teníem la companyia de La Gàbia, féiem el que volíem, ja que no buscàvem la comercialitat, només ens interessava l’obra, fèiem teatre contemporani i pocs clàssics, si en fèiem algun, l’adaptàvem. En d’altres companyies he arribat a fer de tot i darrerament estic fent clàssics versionats.
També està en funció del públic al qual va destinat i del teatre.