La fi de la Unió Soviètica

La guerra freda va acabar per l'ensulsiada d'un dels seus contendents. El procés de reformes iniciat per Gorbachov en 1985 va precipitar una dinàmica que va acabar enduent-se per davant la pròpia existència de l'estat fundat per Lenin. Una profunda crisi econòmica, amb una població gràcies a la glasnost cada vegada més conscient de la crueltat i la corrupció que havia caracteritzat la dictadura soviètica. El nacionalisme va venir a actuar com factor incontenible de disgregació de l'estat soviètic, hereu de l'Imperi tzarista.

El moviment centrífug es va iniciar en les repúbliques bàltiques, que durant la tardor de 1989 van deixar clar la seva intenció de trencar els llaços amb la URSS. Paral·lelament el nacionalisme apareixia en les repúbliques caucàsiques, irritat per l'enfrontament entre armenis i azerís en Nagoro-Karabaj en 1988.

En 1990, Gorbachov va donar un pas endavant en la seva perestroika renunciant al monopoli polític del PCUS (Partit Comunista de la Unión Soviètica) i convocant eleccions parcialment pluralistes, a Lituània, Letònia, Estònia i Moldàvia guanyaven les forces polítiques independentistes. Lituània va declarar immediatament la seva independència.
El moviment que definitivament va esfondrar la URSS vingué de Rússia.

Al maig de 1990, Borís Yeltsin el qual ara fa unes setmanes va morir, havia estat expulsat del PCUS en 1987, va ser escollit president del Parlament rus. Des d'aquesta posició de poder, Yeltsin va impulsar mesures que van precipitar la fi de la Unión Soviètica.

Acorralat entre les forces comunistes conservadores que buscaven una volta enrere en el procés de reformes i les forces reformistes i nacionalistes, Gorbachov va tractar de negociar un nou Tractat de la Unión que reconstruís sobre noves bases de major llibertat nacional l'antiga URSS. No obstant això, els comunistes ortodoxos van tractar d'imposar una solució de força, el 19 d'agost de 1991, Gorbachov era segrestat en la seva residència d'estiueig en el Mar Negre i un grup de comunistes de la línia dura es posaven al capdavant d'un cop militar. La falta d'unitat en l'exèrcit i les accions de protesta popular a Moscou van fer fracassar el cop. Va ser el moment de Borís Yeltsin, qui es va posar al capdavant de la protesta contra el cop en la capital del país.

El cop militar frustrat va ser com el senyal d'alarma que va precipitar la fugida precipitada de totes les repúbliques d'una Unió Soviètica que a ningú ja interessava. Mentre el PCUS, l'instrument polític que havia aglutinat a la URSS, era prohibit.

El 1 de desembre de 1991, el 90.3 % dels ucranians van votar per la independència. El 8 d'aquest mes, en una solució improvisada sobre la marxa, els líders de Rússia, Ucraïna i Bielorússia, Borís Yeltsin, Leonid Kravchuk i Stanislav Shushkevich, es van trobar prop de Brest-Litovsk i van acordar la denominada Declaració de Belovezhskaya Pusha: les tres repúbliques eslaves abandonaven la URSS i formaven una així cridada Confederació d'Estats Independents: CEI.

Rússia va heretar la posició de la URSS en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides i la disposició sobre les armes nuclears encara que hagué de negociar amb altres repúbliques (per exemple, Ucraïna, Kazakhstan...) .El 21 de desembre, en una trobada celebrada Almá Atá, vuit dels dotze repúbliques restants de la URSS (Estònia, Letònia, Lituània i Moldàvia havien optat per la independència pura i simple) van seguir l'exemple de Rússia, Ucraïna i Bielorússia. Impotent i abandonat per gairebé tots, Gorbachov va dimitir com President de la URSS el dia 25 de desembre de 1991.

La bandera de la Unió Sovietica en la qual el color roig representa el comunisme. El martell és el símbol del proletariat, mentre la falç representa els camperols. L'estrella d'or representa la unitat i les cinc puntes representen les classes de la societat comunista: els obrers, els camperols, els intel·lectuals, els joves i els soldats. Era arriada en el Kremlin de Moscou. La bandera russa la substituïa. Rússia prenia el relleu de la URSS en l'escena internacional: les ambaixades, el lloc permanent en el Consell de Seguretat, el control de l'armament nuclear soviètic... No obstant això, el món bipolar de la guerra freda havia tocat a la seva fi. Anunciat pel president Bush a principis de 1991, naixia un "nou ordre mundial"



El "nou pensament polític" de Gorbachov

Mijaíl Gorbachov va ser nomenat Secretari General del PCUS el 11 de març de 1985.

La seva elecció de cap manera pot ser considerada un fet fortuït, ja que si bé ell representava una nova mentalitat, aquesta era concordant amb la percepció creixentment estesa —encara que romangués en gran mesura públicament silenciada— dels problemes de diversa índole que afligien a la Unión Soviètica.

La situació a la qual s'enfrontava el nou líder del Kremlin era en general lamentable: després de llargs anys d'estancament, l'economia es trobava a la vora de la fallida i la societat soviètica es trobava immersa en una veritable crisi moral caracteritzada per la falta de compromís ideològic i l'escepticisme general. Era impossible que la URSS mantingués per més temps la ficció de "paritat" amb els EUA.

El desafiament de Reagan i la seva Iniciativa de Defensa Estratègica havia fet conscients als dirigents soviètics de les seves possibilitats reals de plantar cara a la competència tecnològica i militar dels EUA. Amb una despesa de defensa que, segons les fonts, oscil·lava entre el 16 i el 28% del seu pressupost, la URSS necessitava urgentment reduir les seves despeses militar i enfocar les seves inversions a pal·liar les seves múltiples manques i deficiències de la econmia soviètica. Per a Gorbachov la necessitat d'un acostament als EUA era evident i urgent.

La postura de Gorbachov anava més enllà d'un petit replegament tàctic. Conscient de la impossibilitat de conjugar la guerra freda i la solució dels greus problemes que afligien a l'economia i la societat soviètica, el líder soviètic, va proclamar un "nou pensament polític: el nou món es caracteritzava per la "interdependència global", des d'ara, calia oblidar-se de la lògica de la guerra freda.

La URSS es preparava per a un gran replegui, tant en la seva competència amb els EUA com en els compromisos internacionals que havia anat adquirint al llarg de la guerra freda.

La tendència apuntada per Gorbachov des de l'inici del seu mandat es va veure acrescuda per una sèrie d'esdeveniments que van fer absolutament evident la necessitat de reformes:

• La catàstrofe nuclear de Chernobil a Ucraïna 1986

• El fracàs i la incompetència de l'en altres temps poderós exèrcit soviètic es veia corroborat a la guerra d'Afganistan. La desmoralització que provocava el "Vietnam soviètic" va ser acrescuda per episodis rocambolescos com l'aterratge en la Plaça Roja de Moscou d'un jove adolescent alemany, Mathias Rust, al maig de 1987 sense que la defensa aèria soviètica fos capaç d'evitar-lo.)

Les revolucions de 1989

El projecte de Gorbachov implicava la impossibilitat de mantenir per la força als règims de les "democràcies populars" tal com s'havien configurat després de les successives intervencions soviètiques. La perestroika i la glasnost van tenir una immediata conseqüència en els estats satèl·lit de l'Europa de l'Est. La forma amb la que Gorbachov va aconseguir l'ensorrada del "imperi soviètic" va ser simple: no fer res per a defensar els règims de l'Est europeu. Sense la intervenció soviètica, aquests governs van ser escombrats amb extraordinària facilitat en el curt termini d'uns mesos.

En 1988, Gorbachov havia clausurat el Comitè d'Enllaç amb els països socialistes en el PCUS, un senyal que el Kremlin abandonava la Doctrina Breznev. Va anunciar una retallada unilateral de més de mig milió de soldats, dels quals la meitat es retirarien amb més de cinc mil tancs de l'Europa de l'Est. L'actitud de Moscou era cada vegada més clarament conciliadora cap a la reforma en les "democràcies populars". Encara que l'objectiu de Gorbachov era que aquests països apliquessin el seu pròpia perestroika, mantenint-se en el Pacte de Varsòvia, molt aviat la realitat va desbordar les seves esperances.

Polònia :

Polònia va ser el país que va iniciar el procés revolucionari. Després d'una sèrie de vagues a l'estiu de 1988, el govern comunista, va haver d'asseure's a negociar amb el sindicat Solidaritat. Els acords d'abril de 1989 van significar el reconeixement legal del sindicat i l'obertura d'un procés de transició democràtica. El partit comunista va ser durament derrotat en les eleccions no va tenir altre remei que permetre la formació d'un govern presidit per un Mazowiecki, dirigent de Solidaritat.

Hongria:

A Hongria van ser els propis reformadors comunistes, els quals van desmuntar amb gran celeritat el sistema. 1989 es va establir el multipartidisme i a l'octubre d'aquest any el Partit Socialista Obrer Hongarès (nom oficial del partit comunista) es dissolia i s'aprovava una constitució democràtica. Les eleccions del primavera de 1990 van dur al poder a forces democràtiques anticomunistas.



República Democràtica d'Alemanya (RDA)

La decisió de les autoritats de Budapest d'obrir la seva frontera amb Àustria al setembre de 1989 va obrir una "bretxa" en el teló d'acer pel qual desenes de milers d'habitants de la República Democràtica d'Alemanya van fugir cap a la República Federal d'Alemanya, travessant Txecoslovàquia, Hongria i Àustria. A l'èxode de la població se li va unir aviat una onada de manifestacions al llarg de tota Alemanya Oriental. El líder de la RDA, Eric Honnecker, que acabava de felicitar públicament a l'ambaixador xinès per la repressió en la plaça de Tiananamen, es va plantejar la solució repressiva. 1989 van haver-hi tres declaracions d'enorme importància política:

• El 23 d'octubre, davant la proclamació solemne a Budapest d'Hongria com república sobirana independent, Eduard Shevarnadze va manifestar que la URSS no havia d'interferir de cap manera en els assumptes de l'Europa oriental

• Aquest mateix dia, Gennadii Gerasimov, portaveu de Gorbachov en assumptes de política exterior, va enunciar de manera bastant frívola que la Doctrina Breznev havia estat substituïda per la Doctrina Sinatra. El portaveu es referia a una cèlebre cançó del cantant nord-americà i venia a proclamar que la URSS permetia que els seus països fessin les coses "a la seva manera" (to do things their way).

Això significava que el Kremlin ratificava els canvis a Polònia i Hongria, i animava als altres països a seguir endavant. A partir d'aquí els esdeveniments es van precipitar, Honnecker va ser substituït per un comunista reformista, Egon Krenz, qui va prendre la històrica decisió d'obrir el Mur de Berlín el 9 de novembre de 1989.
Finalment el denominat Acord 4+2 (EUA, Regne Unit, França i la URSS més la RFA i la RDA) va possibilitar la reunificació d'Alemanya el 3 d'octubre de 1990. Aquesta reunificació va ser més aviat una absorció de l'antiga Alemanya comunista per la República Federal d'Alemanya: en canvi d'un compromís de limitació del poder militar alemany, del no estacionament de tropes de l'OTAN en el territori de l'antiga RDA i de sucoses ajudes econòmiques, l'Alemanya reunificada va seguir sent membre de l'OTAN i de la Comunitat Econòmica Europea.

1 Glasnost significa literalment "transparència informativa". En termes pràctics, ella va significar una obertura a la llibertat d'expressió. D'acord amb els seus plantejaments inicials, la finalitat específica de la glasnost era de caràcter moral: el que es pretenia era canviar l'estil de vida soviètic a través d'un procés de democratització amb l’objectiu de revitalitzar el socialisme. Els objectius originals de la glasnost, van ser; servir de suport i complement a la perestroika (fent possible el coneixement públic de profundes falles, greus deficiències administratives i corrupció), aviat es van veure excedits. La perestroika, per tant, no podia sinó fracassar, doncs el propòsit de Gorbachov de reformar el sistema sense sortir-ne d’ell era inviable i contradictori. A través de la glasnost, es conclou, havia quedat de manifest que el sistema no era reformable; només cabia canviar-lo.

2 Mikhaïl Serguèievitx Gorbatxov (en rus: Михаил Сергеевич Горбачёв, Privolnoye, Rússia URSS ) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Parti Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1989, i com a president executiu de la Unió Soviètica entre 1989 i 1991. Les seves polítiques reformistes conduïren a la fi de la guerra freda i per això, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

3 Borís Nikolàievitx Ieltsin (en rus: Борис Николаевич Ельцин) va ser un polític rus nascut a Butka (província de Sverdlovsk) el 1931 i mort a Moscou el 23 d'abril de 2007. Va ser el primer president de la Federació Russa, entre els anys 1991 i 1999. El seu pare, Nikolai Ieltsin, fou enviat al gulag el 1934 per agitació antisoviètica. Va estudiar enginyeria a Berezniki (territori de Perm) i el 1961 ingressà al PCUS. El 1977 fou nomenat cap del partit a Sverdlovsk, on va fer derruir la casa Ipatiev, on foren assassinats Nicolau II de Rússia i la seva família.
Membre de l'ala progressista del partit, el 1985 Mikhaïl Gorbatxov el va cridar a Moscou, i el 1989 esdevingué diputat, imposant la seva línia a la del conservador Jegor Ligatxov.
A les primeres eleccions democràtiques fou escollit President de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia el 1990. Quan es va produir el cop d'estat del 1991 contra Gorbatxov protagonitzà amb èxit la resistència contra els involucionistes, cosa que li permeté ocupar el lloc de Gorbatoxov i emprendre mesures més radicals: reconèixer la independència de les antigues repúbliques soviètiques i il·legalitzar el PCUS.

4 Doctrina Breznev: Breznev, en virtut de la "solidaritat socialista internacional", reivindicà el dret d'intervenir en els assumptes interns de qualsevol país socialista si optava per reformes que posessin en perill el règim comunista. Per suposada, era firma del PCUS el qual finalment havia d'avaluar la "perillositat" de la situació.

Entrevistes:

Entrevista a Benet Serra Puig:

Com es veia des d'aquí la figura de Gorbachov?

Es veia un home asenyat i amb unes idees clares, una personalitat que russia necessitava.

I Yeltsin?

Semlava un home de bona vida al qual li agradava més la festa que el treball. Se l'havi trovat en situacions compromeses en les quals no estava del tot hebri. Comparativament: semblava en Joan Gaspart del Barça.

Quan va començar a veure que la URSS s'esfondrava?

Quan van començar a haver-hi manifestacions minimament tolerades pel régim, junt amb la caiguda de mur de Berlin (1989).

Com es va viure la desaparició de la URSS l'any 1991?

Com la fi de la guerra freda, fi d'una amenaça per a la pau.

Quina és l'escena que el va impactar més del procés de desaparició de la URSS?

La caiguda del mur de Berlín i la integració de la RDA en la RFA.
La mort del dirigent romanès Ceausescu emesa per la TV.

Entrevista Montse Font Pou:

Com es veia des d'aquí la figura de Gorbachov?

Se'l veia com a una personalitat que va realitzar un guir a la Unió sovietica cap una economia de mercat. Va obrir fronteres a la europa occidental i al món.

Com es va viure l'esfondrament de la URSS?

Es veia que aquest sistema (comunisme) estava condemnat el fracàs.

Quan va començar a veure que la URSS s'esfondrava?

Quan els seus habitans van començar a tenir llibertat d'expressió, etc.

Qunia és l'escena que la va impactar més del procés de desintegració de la URSS?

D'escenes no n'hi ha cap, però el que em va impactar més va ser que es seus habitants poguessin sortir del seu país sense demanar permís.



En aquest video es pot observar a l'antiga URSS i el seu himne.(1922-1991)

En aquest video podeu veure d'una manera resumida el procés de desintegració de la URSS

http://www.youtube.com/watch?v=PDY0BAe_qGQ
En aquesta direcció trobereu un video en el qual es veu el principi de la URSS, com els bolxevics van arrivar al poder, de fons es pot escoltar la Internacional socialista va ser el primer himne de la URSS i encara ara és himne socialista i dels treballadors.